Els horaris de les plenàries es poden consultar al programa.
XERRADA PLENÀRIA 1 Dissabte 29 d'octubre (11:30-12:15)
Canvis en la distribució i evolució de les poblacions d'ocells a Europa i a la Mediterrània
SERGI HERRANDO, European Bird Census Council / Institut Català d'Ornitologia / CREAF.
Un total de 539 espècies d’ocells natives crien a Europa. D’aquestes, 350 ho fan a la regió mediterrània, cosa que fa que aquesta sigui, junt amb la regió alpina, la de major diversitat d’ocells de tot el continent. És, a més, la regió amb un grau d’endemisme més elevat. Tot i aquests valors per al conjunt, es tracta d’una regió on a nivell local tenim més aviat poques espècies per unitat de superfície, força menys que a les regions continental i boreal. A diferència del que ha passat al nord del continent, la nostra regió ha perdut espècies d’ençà dels anys 80 del segle passat. En aquesta xerrada, mirarem de fer una síntesi dels canvis de distribució i poblacionals ocorreguts en les espècies mediterrànies en un context europeu en les darreres dècades, de donar exemples de canvis en espècies concretes i de fer una reflexió sobre les diferències dins i fora de la regió mediterrània, així com de les pressions ambientals que hi ha darrere de tots aquests canvis. Ho farem de la mà del coneixement recopilat per l'European Bird Census Council, l'associació que permet treballar conjuntament les dades dels projectes de seguiment d'ocells, dels portals de dades i dels atles dels més de 50 països d'Europa.
XERRADA PLENÀRIA 2 Dissabte 29 d'octubre (16:00-16:45)
Estudis de biomonitorització d'exposició i efecte de contaminants ambientals en poblacions d'ocells: cas d'estudi en el duc (Bubo bubo) a Alacant i Múrcia
PILAR GÓMEZ, Professora Titular Universitat de Múrcia.
L'exposició crònica a determinats contaminants ambientals s'ha relacionat amb declivis poblacionals en nombroses espècies des de fa dècades. De fet, a conseqüència d'aquest descobriment, es van prendre mesures per a prohibir i restringir moltes substàncies, com els insecticides organoclorats, aconseguint la recuperació d'algunes espècies afectades. Els estudis de biomonitorització es duen a terme amb el fi d'avaluar el grau de contaminació d'una zona, detectar possibles focus de contaminació, determinar tendències temporals i avaluar l'eficàcia de les restriccions i prohibicions. Concretament, els rapinyaires es consideren bons biomonitors dels contaminants, especialment si es tracta d'espècies residents, amb poblacions abundants i ben estudiades com és el duc (Bubo bubo) a Alacant i Múrcia. Els estudis realitzats han demostrat que és un bon sentinella de la contaminació per plom (més abundant en una antiga zona minera), insecticides organoclorats (relacionat amb les pràctiques agrícoles) i rodenticides anticoagulants (indicatius de l'alta freqüència d'ús a zones agrícoles). Si bé aquests contaminants no suposen un greu risc per a aquesta població, es van detectar efectes subletals com alteracions enzimàtiques i disminució del grossor de closca relacionats amb l'exposició als tòxics.
XERRADA PLENÀRIA 3 Diumenge 30 d'octubre (9:00-9:45)
Importància del mostreig espacial per a la determinació de l'abundància i distribució poblacional d'aus
SARA FRAIXEDAS, CREAF / REC (Research Centre for Ecological Change).
La gestió i conservació de la biodiversitat sovint depenen de les estimacions de les tendències poblacionals, i s'han establert molts programes de monitoreig arreu del món per seguir l'estat i les tendències de les espècies al llarg del temps, alguns d'ells actius des de fa diverses dècades. Els requisits ecològics de les espècies estan fonamentalment associats a l'espai, i hi ha zones en les quals les espècies tenen més recursos (per exemple, un hàbitat adequat) que altres. Per tant, els patrons geogràfics d'abundància disten molt de ser homogenis al llarg de la distribució de les espècies. En aquest sentit, conèixer com està distribuïda l’abundància de les espècies en funció de les característiques ambientals i fins a quin punt la cobertura espacial dels sistemes de monitoreig té la capacitat de generar estimacions poblacionals sòlides, són aspectes clau per a la implementació de polítiques ambientals. En aquesta xerrada, mirarem d’entendre quin és l’impacte dels dissenys dels programes del mostreig per a la determinació de l’abundància i distribució de les espècies d’ocells, fent especial èmfasi en el mostreig espacial. Per això, es presentaran dos casos d’estudi diferents, un centrat en Finlàndia, on des de 1975 es registren les abundàncies anuals de diferents espècies d'aus terrestres, i un a escala europea on es compararan estimes poblacionals obtingudes mitjançant processos i metodologies divergents.
XERRADA PLENÀRIA 4 Diumenge 30 d'octubre (16:00-16:45)
Ocells que crien al terme municipal de l'Alguer: importància, amenaces, projectes de conservació
ANTONI TORRE, Institut d’Estudis Catalans (Delegació de l’Alguer, Sardenya, Itàlia).
El territori municipal de l'Alguer, gràcies a la seva diversitat ambiental, acull 91 espècies nidificants que constitueixen el 61,5% del total d'espècies que nidifiquen actualment a Sardenya. Quaranta-quatre són No Passeriformes i quaranta-set Passeriformes. En el segle passat, arran de diversos impactes, algunes espècies s'han extingit i d'altres han vist reduir dràsticament la mida de les seves poblacions. En el segle actual, gràcies a projectes finançats per institucions privades o públiques, algunes espècies han reprès la nidificació i d'altres han recuperat una consistència de la seva població que garanteix la seva reproducció al nostre territori i a Sardenya en general. Altres encara, gràcies a la recuperació natural del seu hàbitat, han pogut reproduir-se de nou. En aquesta xerrada farem una síntesi de les espècies reproductores, de les causes d’amenaces passades i presents i dels projectes actualment en realització orientats a la seva mitigació i/o eliminació. Destacarem la situació algueresa de l'ornitologia i la contribució que va donar a la conservació del patrimoni ambiental de la nostra comunitat i al coneixement de l'avifauna marina de la Mediterrània. Finalment, a través d'unes imatges, farem un petit viatge a la zona de l'Alguer, potser fins i tot anant més al nord fins a l'illa de l'Asinara per conèixer els principals aspectes d'interès ornitològic.