Xerrades plenàries

Els horaris de les plenàries es poden consultar al programa.

XERRADA PLENÀRIA 1

Ocells marins, a la corda fluixa

PEP ARCOS, coordinador del Programa Marí de SEO/BirdLife.

Els ocells marins són espècies de famílies molt diverses que comparteixen un mateix ecosistema, la mar i el litoral, i són, majoritàriament, ocells que passen la seva vida en el medi marí i que, en el cas de moltes espècies, només s’acosten a terra ferma en l’època de nidificació. La Mediterrània té un elevat percentatge d’espècies endèmiques, una de les quals, la baldritja balear (Puffinus mauretanicus), endèmica de les Illes Balears, és l’au marina més amenaçada d’Europa.


Resum de la xerrada

Els marins són els ocells més amenaçats del planeta. Es farà un repàs a les espècies més importants de casa nostra i els seus problemes de conservació principals, així com a la feina que es duu a terme per conèixer-les millor i protegir-les. Es pararà especial atenció a la interacció entre ocells i pesca, per ser la darrera una de les activitats humanes que més importància té en la vida d'aquests ocells.

XERRADA PLENÀRIA 2

Extinció i resiliència: la importància de les escales i les no-linealitats

DANIEL ORO, investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i professor del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB).

El professor Oro estudia com fluctuen les poblacions animals en l’espai i en el temps. La seva feina teòrica, basada en models matemàtics que ens permeten acostar-nos a la complexitat del món animal i natural, s’aplica a la conservació de poblacions d’espècies amenaçades. Cal recordar que el 2n COTPC dedicarà una atenció especial als ocells marins i que a les Illes Balears hi ha una espècie endèmica, la baldritja balear (Puffinus mauretanicus), que és l’au marina més amenaçada d’Europa.

Resum de la xerrada

La resiliència és la capacitat per tamponar una pertorbació i evitar el col·lapse del sistema. Però mesurar la resiliència és un repte, donat que opera a moltes escales espai-temporals i que és un procés no-lineal. La xerrada abordarà aquests reptes i tractarà de com superar-los.

XERRADA PLENÀRIA 3

Del coneixement a la gestió. Aspectes clau per a la conservació de la tórtora

GERARD BOTA CABAU, responsable del Grup de Biologia de la Conservació del CTFC (Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya).

L’equip del CTFC centra una part important de la seva recerca en l’estudi de les interaccions entre l’agricultura i les aus de conreu, sobretot en zones estepàries, per identificar els principals requeriments ecològics de les espècies d’aus i la seva relació amb les pràctiques agrícoles. Entre els seus objectius, hi ha el de transferir els criteris de la biologia de la conservació a totes les parts implicades en la gestió del territori i a les accions de planificació i disseny de les mesures de conservació de la biodiversitat.


Resum de la xerrada

La situació de la tórtora (Streptopelia turtur) a escala europea és delicada, amb una forta davallada poblacional a nivell global. Davant d'aquesta situació, ha sorgit un debat important sobre la sostenibilitat o no de seguir caçant-la i què cal fer per poder revertir la seva situació.  En aquesta xerrada intentarem aportar informació que ajudi al debat. Presentarem resultats d'aspectes clau per a la seva gestió i conservació relatius a la seva caça, la migració, la reproducció i la selecció de l'hàbitat de l'espècie sobre la base dels estudis realitzats entre el CTFC i l’IREC-CSIC, en col·laboració amb altres institucions, durant els darrers tres anys.

Més informació

XERRADA PLENÀRIA 4

Recording nocturnal migration on islands

MAGNUS ROBB, músic i ornitòleg, especialista en gravació de sons.

Robb és dels màxims experts internacionals en la tècnica de la NOCMIG (nocturnal migration, també anomenada NFC – nocturnal flight calls). És membre del projecte The Sound Approach, que busca documentar el més exhaustivament possible els sons dels ocells, amb una especial atenció en les espècies de la regió oest del Paleàrtic. Els integrants de The Sound Approach formen part del grup d’experts que ha creat un protocol per estandarditzar el monitoratge de vocalitzacions nocturnes, de manera que les gravacions i les dades que se’n deriven puguin ser utilitzades globalment.


Resum de la xerrada

Islands are special places for recording nocturnal bird migration. Magnus Robb has tried his luck on islands in the mid-Atlantic, off the Portuguese west coast, the western, central and eastern Mediterranean, the North Sea and the west coast of Scotland, and will tell us some of the more interesting results. Lighthouses in particular can be very productive for 'nocmig' recording. Curiosities of islands include the mixture of pelagic seabirds and migrating land birds, the higher potential for vagrants, and the chance to detect nocturnal migration in species undertaking sea crossings at night, but which normally migrate more by day. Magnus explains why he thinks islands like Menorca and Cabrera, among others, would reward the effort of having permanent recording stations for nocturnal migration.

XERRADA PLENÀRIA 5

Tancant el cercle: l'ús aplicat de la ciència ciutadana.

GABRIEL GARGALLO, director de l'Institut Català d'Ornitologia (ICO).

L'ICO és una associació que es dedica a l’estudi i seguiment dels ocells i els seus hàbitats amb l’objectiu d’obtenir informació sòlida i imparcial que contribueixi significativament en les polítiques de conservació de la biodiversitat. L’ICO, essencialment, obté aquesta informació mitjançant el desenvolupament de multitud de projectes de seguiment basats en la ciència ciutadana. Aquests projectes, molts d’ells d’escala nacional i desenvolupats conjuntament amb els gestors del medi natural per tal de donar resposta directa als problemes de conservació, són possibles gràcies a la col·laboració de milers d'ornitòlegs voluntaris d’arreu de Catalunya. Durant els darrers anys, a més, l'ICO també ha jugat un paper clau en el desenvolupament de dos dels projectes de ciència ciutadana més ambiciosos a escala continental: el segon Atles dels ocells nidificants a Europa i l'EuroBirdPortal.


Resum de la xerrada

Tot i que, actualment, la ciència ciutadana està molt de moda no és, ni de llarg, un fenomen de recent creació. L'ornitologia, de fet, té una llarga tradició en el desenvolupament de projectes de recerca i seguiment que es basen en la informació recollida de manera estandarditzada per gran quantitat de voluntaris. Els seguiments d'ocells comuns i l'anellament científic d'ocells en són alguns bons exemples. Tan ben establerts, que ja estaven en marxa dècades abans que el terme ciència ciutadana es comencés a fer servir. El que és més rellevant, però, és que la ciència ciutadana en el camp de l'ornitologia també és pionera en l'ús aplicat dels seus resultats en la gestió i conservació de la biodiversitat i del medi natural en el seu conjunt. D'aquesta manera, el ciutadà, gràcies al seu paper actiu en la recollida de dades, passa a ser també un actor clau en la presa de decisions que milloren el conjunt de la seva societat.